Aveure Ainhoa, em passaria una bona estona parlant de tu, peró resumint:
Ens vam conéixer de molt menudetes quan anavem a ballet, recordes?
El temps ha anat passant i el destí a vulgut que ens tornes a trobar per la vida. I tant que s' hem trobat, eee?
Perque les dos sabem que isos sopar d' estiu a la comparsa no tenen preu, que ises vesprades de Divindres quan ens vejem a la plaça i ens saludem com si fera una eternitat que no ens veiem; son úniques. I que m' encanta conectarme al xat i que em contes com et va la setmana i mil histories teues.

Et vull :)
No hay comentarios.:
Publicar un comentario